De Bangkok a Montmelo

Si algu patia per nosaltres i la nostre integritat fisica despres de les mil activitats que hem fet... no sabia el pitjor...
Ni les coves, ni els jumpings, ni els trekkings, ni els raftings ni tan sols chatuchak (cony, si que hem fet coses...) han estat tan arriscades com el tuk tuk que vam agafar el diumenge a Bangkok. No EXAGEREM: 200 Km/h en un tuk tuk pel mig de Bangkok supera qualsevol altre experiencia. A les curves haviem de fer contrapes per no volcar!!!!

PD: Normalment a BKK estas 10 minuts regatejant el preu abans de pujar. En aquest cas, a mig trajecte, vam intentar que reduis velocitat oferint-li mes pasta!!!!

Chatuchak a muerte o muerte en Chatuchak

Despres d'un any parlant de Chatuchak (pels no entesos, el mercadillo mes gran e increible que hi ha, on pots trobar el que vulguis) i fins i tot quasi perdre l'amistat amb la Roldi (je, je, je) la meitat de l'equip no ho va resistir. Massa fins i tot per uns malalts de les compres com nosaltres. Home, tampoc direm que vam sortir sense res... la meitat de l'equip sana es va encarregar de comprar per dos.
Qui dels dos va punxar????? S'admeten apostes!!!
PD: Marta, no pateixis, no vaig ser jo.
PD2: Nora, no sufras, no fui yo.


Dues opcions:
a. El de la foto fa cara de: estic a punt de morir, pero no se si de deshidratacio o de la bronca que m'espera.
b. El que fa la foto fa cara de... ja et val, havies de punxar avui???? No t'ho perdonare mai!!! Bueno si, l'any que ve quan m'hi portis un altre cop per compensar.
(resposta: totes les anterios son correctes)

Tornada a BKK

Ara que tenim una mica mes de temps, repassarem com vam arribar a BKK. Despres de 5 hores d'autobus laosista (important puntualitzacio), vam arribar a Vientiane. La nostre estada de 20 minuts va donar per menjar algo i agafar un tuk-tuk per arribar a la frontera. Lo millor del viatge va ser coneixer a una parella de iaios holandesos super macos y divertits. Perque us feu una idea: en el trajecte de 45 minuts ens van explicar que tenien un fill que acabava d'enviar un mail a les ex-novies dient que era gay, que l'altra filla estava liada amb un tailandes que era el guia d'un trekking que havia fet... en fi, ens van ajudar a passar el viatge. Quan arribem a la frontera, fem tot el papeleo i agafem una furgo que ens porta a l'estacio de tren. Per fi a les 18h. agafem un tren. Tot i la dura jornada, el viatge en tren va ser forca suportable. Ens haviem comprat unes cartes per passar l'estona. Petit problema: cap dels dos va ser capac d'enrecordar-se d'un sol joc (noe, me acorde mucho de ti...mira que me los habias explicado todos!!!).


Sol.lucio: amb unes patatetes i una cervessa fins i tot els solitaris compartits van ser entretinguts.

A les 6 del mati, reventats i morts de fred (als trens tailandesos quan demanes vago amb aire acondicionat sembla que els hi facis rabia-nomes viatgen turistes en aquets vagons- i et vulguin aniquilar a cop d'aire fred) arribem per fi a Bangkok....

Que el ritmo no pare

Bona tarda desde BKK. Fa dies que no ens hem pogut conectar i us teniem abandonats. Tenim la friolera de 20 minuts lliures!!! Anem a pams. Us vem deixar a Vang Vien amb el dubte de baixar fent rafting fins a Vientiane. Seguint els consells del luchito (de fet aquest capitol esta dedicat a ell...) ho vam intentar, pero la convinacio del tren nocturn que ens havia de portar despres a BKK era incompatible amb el rafting, i perdre un dia amb relajo... no si us plau!
Per treure'ns "la espinilla" vam fer un dia d'activitats variades (com els clients de la Nora). Primer vam anar a visitar coves (unes mes petites, altres mes grans... de fet l'uri ja estava a punt de matar al chinorrillo que ens acompanyava de l'aburriment).

Fins aqui cap problema, pero la darrera estava plena d'aigua. Cap problema. Agafes una roda de camio, i entres dins la cova amb 10 cm per treure el cap (10 cm. entre cara i paret). El mes divertit va ser veure un paio de 2 metres de nova zelanda que venia amb nosaltres, quedar-se mig enclastat a la roca i el cul a la roda ( a mes de ser alt, era el tipic mes-patos-de-la-classe).

Segona etapa de la jornada: amb rodes de camio baixem el riu. Una sensacio molt guai veient el paissatge mentre et remulles el cul. De cop, el riu es converteix en Ibiza Mix 2006. A cada banda del riu, comencem a trobar xiringuitos de bambu on has d'anar parant (mes be et van pescant els laossites cridant Beer Lao, Beer lao i tiran-te una canya). En el primer, que no l'ultim, bareto que vam parar, havien muntat un SUPER JUMPING fluvial. Com no, ens hi vam tirar (varies vegades eh!!). Quin vertigen i quina passada. Volar sobre el riu no entrava en els nostres plans.
(L'equip tecnic d'aquest blog esta treballant per que podeu veure un video del moment).

La jornada va acabar despres de parar en tres o quatre river-xiringos-beerlaoenses mes ( la veritat es que cada vegada costava mes no naufragar al riu). Un dia molt divertit.

Vida social

Nuestra vida social florece!!!!
Primero nuestra cena con los italianinis (los de la foto). Por cierto nos lo pasamos de conya... entre que eran muy divertidos y que volvimos a recuperar nuestro nivel de cerveza en sangre la noche fue muy divertida, imaginaros que volvimos a la pension y casi dormimos fuera porque no encontramos la puerta (solo habian dos posibilidades).
Hoy hemos conocido un grupo de chicas variadas (por la procedencia) y hemos quedado para tomar algo con otros cinco mas tambien variados (tambien por la procedencia). Ya os contaremos que tal esto del intercambio de culturas.

Como siempre, unas posdatas:
PD1: esperem comentaris desde Barbera!!!! ("mama said" era una de les nostres fidels seguidores) PD2: Nora, no te rindas!!!! estamos contigo.
PD3: Marta, res de cigarrets, se'ls havien fumats tots els monjos... PD4: txu's grans, que ja no ens estimeu???? PD5: Edu, avui he pensat en tu quan he anat al lavabo, sense comentaris...

Ruffles y Magnum almendrado

Hola a tothom. Bienvenidos Ganchuchos!!! Somos como una familia conectada a traves de la red. Que bonito...
Hoy hemos dejado Luang Prabang, nuestro campo base desde hacia 4 dias. Hemos llegado a Van Vieng despues de 7 horas en el autobus VIP de mierda (como debia ser el no VIP???). Paisaje alucinante de verdad, como alucinante la manera de conducir del autocarero. Ademas tenia truco: el autocarero y su mujer (que tambien viajaba) han parado dos veces en aldeas donde solo vendian pepinos y berenjenas. 5 horas despues, para en un chiringo guarro y mugriento que... era suyo!!!! Lo unico bueno de tan "maravilloso" lugar: tenian Ruffles y Magnum almendrado y han llegado cuando estabamos a punto de morir de hambre!!!
Van Vieng, donde estamos consiste en una calle-carretera y nada mas. Para dormir hemos encontrado una especie de cabanas delante del rio, con unas vistas increibles (1000 pelillas por cabeza!). La gracia del lugar son las excursiones que se hacen desde aqui. Manana vamos a hacer una que consiste en ir a visitar unas cuevas, tirarse por el rio con ruedas y no se que mas. Ya os explicaremos porque despues de la primera etapa del viaje rollo supervievientes en la gran ciudad, ahora hemos pasado a supervivientes en la selva. La siguiente etapa prevista es volver a la capital Vientiane en autobus para desde alli volver a Bangkok en tren nocturno. Tata tararara ta ta ra.... Mas dificil todavia... Hemos encontrado la posibilidad de llegar a la capital en Kayak!!! (tema en fase de debate, en el siguiente capitulo seguramente encontrareis la respuesta).

Nos vamos de trekking

Acabem d'arribar d'un trekking de dos dies. Be, 1 dia de trekking i un altre de: banyadeta en una cascada super maca i un rafting "chusquero". Que aquesta gent a tot li diuen aventura! Baixar el Mekong te la seva gracia, pero en una mena de toy infable a 0.002 Km per hora desmereix bastant. Aixo si, el paissatge es increible i segur que ho fan pq. tinguis temps de gaudir-ne. El trekking molt guai, unes 5 hores caminant riu amunt a traves dels camps d'arros i les muntanyes (foto del dia). A que fa rabia eh??? si ens haguessiu vist els peus arrgugats com panses segur us fariem mes pena. A la nit hem dormit en una mena de casa (tambe a tot li diuen casa) tirats a terra. A partir de les 3 del mati els galls no a parat de cantar cada 10 segons. Semblava un Salsa Rosa de galls. Aixo a Barcelona no passa. Us asseguro que a les 5 haguessim pagat per que la grip del pollastre arribes a Laos! (nota: per 10 dolars mes haguessim dormint en un resort de puta mare, pero es veu que anem d'autentics... idiotes). Ara, ja dutxats les coses es veuen millor. Aquesta nit tenim un compromis: hem quedat per sopar amb una italians que vem coneixer 10 minuts fa un parell de dies i ens van demanar per anar amb ells a sopar. La gent no s'ho passa be amb la seva parella i necessita companyia? En fi, a nosaltres no ens anira malament parlar amb algu mes, ens hem explicat les mateixes histories 20 vegades, aixo si riem molt (es preciosississim). Parlant de riure, si l'altre dia va ser la lao beer, ahir per sopar vem riure de la sopa de la iaia "maria" que ens va preparar el guia, que per cert es deia Pet
Sembla que estem de sort desde que vem recuperar les maletes: dema fan un festival a Lunag Prabang (on estem) que es una passada.Haviem de marxar, pero ens quedem un dia mes. Un cop a l'any fan una competicio de rem al Mekong. Com Oxford i Cambridge pero a lo oriental. Ja us explicare'm. Petons per tots!!!!
PD1: Una lao beer a la vostra salut!!! Buscarem els cigarros pero, si els trobem potser ens el fumem tots!!!
PD2: Estopa 77, a que te partes con nuestra bromas?
PD3: Tomas y Maria, bienvenidos!!!! Lo del pelo va de mal en peor, estamos pensando en raparnos como los monjes...

Cambotja to Laos

El divendres 18, arribem a Vientiane: capital de Laos. La nostra estada es breu: mig dia. L'unic vol que podem agafar per Luang Prabang es dissabte a migdia. Segurament tornarem a Vientiane de baixada.
Resum de Vientiane:
1. Dormim a "Villa Manoly" (no es broma). Una guesthouse super maca molt ben recomenada... Diluvi universal amb banyet a la piscina caient la tromba d'aigua.
2. Massatge no apte per gent amb un minim de sentit del fastig...(visual: estar estirat boca avall en un llencol on fa una hora estava estirat un japones pudent- l'uri quasi hiperventila de tant respirar per la boca-, aixo a mes sentint com un camboia treu pollastres continuament al sortir d'una sauna natural a sobre un arbre. Benitez, realment brutal!
Aixo si quedem com nous...

Avui, dissabte hem arribat a Luang Prabang. Te molt, molt, molt bona pinta. Ja us explicarem. Ara es hora d'anar a dormir despres dels dos litres de cervesa que ens hem begut sopant. Bona nit!

Tres de Tres!!!!

No nomes recordarem Angkor per lo maco que es... tambe perque alla les nostres tres estimades maletes es van retrobar entre elles i amb nosaltres.

La foto il.lustra el moment en el que l'Uri, desmaiat per la emocio, es llanca sobre la seva bossa...

Davant la sorpresa i estupefaccio de l'aduanero (lost-and-found-man-camboia) va fer tot el seu repertori de "rata husmeadora", "escarabajo patas arriba", kan-de-mor y te-das-cuen... tot alhora, quasi acabem amb una nova maleta.. el petate del cuartelillo!

Comencem per fi...Angkor

Superats els entrebancs, decidim seguir sense la maleta de l'uri i dimarts ens ananem cap a Camboia.
Arribada a Siem Reap bastant decepcionant. Un poble ple de miseria envoltat d'hotels de mega-super luxe (no els nostre, es clar) i bars i restaurants mes fashions que al born. Barreja dificil de pair amb el cansament que portavem.
Pero al mati seguent comencem la visita als temples d'Angkor amb el nostre super tuk-tuk (en aquest cas una moto que tira d'un carreto). Serem breus: IN-CRE-I-BLE. Sort dels que ens veu convencer d'anar-hi, es realment espectacular. 2 dies fantastics on hem pogut recuperar una mica l'itenerari previst.
Marta, Jordi i Toni: us vem dedicar una "siestecilla" a l'ombra davant de l'Angkor Wat.

Operacio calcetes!

Breu resum de com ha anat la operacio maletes (o calcetes i calcotets). No es una broma el titol. El mes dificil de tots aquets dies sense res (no es un dir, sense res es res) ha estat el tema calcetes. Sempre pots trobar una samarreta, una bossa, uns pantalons, desodorant, etc. Pero trobar unes calces a Bangkok es molt mes complicat del que sembla. No nomes pel fet de trobar una botiga, sino per trobar una calceta tamany occidental i minimament decent... (si quan et compres una samarreta ja et sents bastant elefant, no us explico quan veus el tamany de les seves calcetes...).
En fi. Aquest problema es va solucionar el dimarts 15. No ens ho podiem creure. Ens despertem i al sortir de l'habitacio trobem un paperet on posa que preguntem pel nostre "back". Baixem corrents a recepcio i despres d'insistir una hora per saber que cony volia dir "back"... ens ensenya les nostres bosses.
Alegria i decepcio: 2 de 3...
Faltava la grossa de l'Uri, on a mes estava tot el de valor: camara, ipod, gameboy, etc... i mitjons nets!!!




Aquesta foto correspon als mitjons que l'Uri va portar 5 dies non-stop (RIP a Bangkok).




Tres comentaris:
1. Us hem explicat que les vem trobar gracies a un missatge que ens havien deixat enganxat a la porta de l'habitacio, no? doncs aquest missatge l'havia vist l'uri abans i no li va donar importancia.
2. Tot i estar enfonsats a la miseria, el dilluns com ja sabeu, a part de buscar calces per Bangkok ens vem anar a comprar una nova camara de fotos. Creieu que se li pot reclamar a la British? Vivan los gadgetinis! Vem ser incapacos d'estar mes d'un dia sense camara, almeys vem aguantar i no la vem comprar a Londres. Ens hem superat!!!!
3. Gracias Nora (y Luchito por supuesto): te daria hasta un beso o dos o los que hicieran falta... no se si tuvistes que ver o no pero supongo que de los gritos que les pegastes a los de British, la maletas se teletransportaron a Bangkok y lo importante es que despues de hablar contigo las maletas llegaron. Muchas gracias!!!!

Moltes gracies, khawp jai!!!!!

Hola a tothom!!! Despres de tants dies sense conectar-nos i tantes coses que ens han passat, quasi ens posem a plorar de l' emocio de veure tants comentaris i els anims que ens heu donat. Sentim molt no haver-nos conectat aquets dies pero estavem tan cansats que la maquina ja no donava de si...

Ah, i moltes, moltes gracies per enrecordar-vos del meu aniversari. Aqui estas tan perdut del mon que a vegades sembla que no et conegui ningu mes. Ho hem de celebrar quan tornem. Per si algu tenia dubtes, el txu petit es va portar com un campio i va aconseguir recuperar la maleta just a temps pels regalets...

Gracies a tots per tot!!!!

PD: i ara pels nostres "seguidors" uns capitols mes de "I will survive"... Verano 2006.

Sense maletes

Quan vam agafar l'avio cap a BKK ja sabiem que no tindriem maletes. Aixo ens va donar 12hores de marge per pensar que fariem en endavant.

No m'allargaré ni m'explaiaré explicant les peripecies que estem passat, en son massa i seria molt avorrit. Passi el que passi... continuarem, no importa que no tinguem calces, ni mitjons, ni medicaments, ni guies, ni telefon, ni bambes, ni banyador, ni llibres, ni res de res. Nomes tenim la visa i 70 lliures que British ens ha donat. Després de 2 dies esperant a bangkok hem decidit que continuarem amb el pla de viatge.

1.- Hem comprat calces -calcotets no cal que m'apanyo millor sense-
2.-Guies de segona ma
3.-Un banyador i un bikini
4.-Medicaments -flumicil, ventolin i paracetamol per la tania que esta bastant encostipada -visitar londres amb samarreta es lo que tiene.
5.-Hem canviat els bitllets per anar a Cambodja, encara no sabem com tornarem... ja trobarem la manera.
7.-Hem refet tot el planning
6.-...i el mes important, ens hem tornat a comprar una camara gairbe igual a la que vam comprar fa dues setmanes. Pitjor que trobar-se penjat a 10000 km amb una ma al davant i una altra al darrera es no poder immortalitzar-ho. Si voleu veure algunes fotos http://my.opera.com/Txu77/albums/








Les maletes estan previstes que arribin d'aqui a 2 o 3 dies o potser mes, de fet no en tenen ni puta idea... no importa, encara no hem trobat cap motiu per amargar-nos les vacances.

Forat negre

Deu ni do quin dia! Ahir vam anar a dormir a les 2h i ens hem llevat a les 7h, ens hem dutxat i donant-li la volta als calcotets hem sortit amb taxi cap a Heathrow. British ens paga a mes de l'hotel 25 lliures per desplacament per persona. Per un petit soborn de 5 lliures el taxista s'ha avingut amablement a fer-nos tants rebuts com ens fes falta per arribar al maxim que en podiem obtenir de la companyia. D'aquesta manera el dia el dia passat a Londres ens ha sortit diguem que una mica mes economic.

La veritat es qu fins fa una hora no hem sabut si volariem, la situacio a aqui es forca dantesca. No deixen entrar a ningu a l'aeroport fins 2 hores abans de la sortida del vol, si aquest no s'ha cancelat previament, hi ha un caos total de gent esperant a les portes de l'edifici amb maletes, paquets, nens, mascotes i iaietes... Han habilitat carpes genants amb sopes i te per tothom. El que mes sorpren es que la gent es comporta de la forma mes responsable que hem vist mai, deu ser l'efecte de les ametralladores i els armilles antibales. Val a dir que la organitzacio dins del que cap es molt bona i eficient. Malgrat tot fa una mica de por.
Es curios pero la pitjor sensacio, el que et fa sentir mes penjat, es no carregar res a l'esquena. Ens sentim homless, sense mobil, sense guies, sense llibres, sense res, nomes el passaport i la cartera dins d'una bosseta transparent. Tenim la sensacio d'anar sense roba.

A part d'aixo, avui ha estat un dia fantastic, passejant per Londres com si la parada hagues estat planificada des de Barcelona.

Ara mateix estem escrivim des de la sala vip de la British, es la segona vegada que timem a la companyia en un dia, i aixo ens encanta; petites maleses com aquestes ajuden a portar millor situacions com aquestes.

Esperem que dema estem ben lluny d'aquest forat negre.

BCN - BKK: parada per "seguretat" a Londres

Atencio, estem a Londres!!!

Recordeu: no tenim res per contactar.Hem perdut la conexio i fem nit a Londres (per dir algo, creiem que el poble on ens ha portat un conductor borratxo es diu Woking). Masses emocions en un dia.

Intentem resumir:

1.Arribada 3 hores abans a l'aeroport. No calia. Cap cua, aixo si retras d'una hora que ens ha fet perdre la conexio.

2. Comencem la nostre la relacio amb la bossa de ma que ens acompanyara durant un minim de 48 hores. No us podeu imaginar quina sensacio, estem despullats, som homeless...

3. Aterrem a Londres i l'avio no te lloc per aparcar. Literalment es el que ens han dit.

4. Ens diuen que hem de sortir i tornar a entrar per un altre terminal. Noves cues per passar el control de seguretat. La cosa ja no pinta gaire be.

5. Agafem un tren a dintre l'aeroport, corrent com bojos sense saber on anar (nosaltres i 50 penjats mes, tant o mes deseperats). Fins aqui ningu de British apareix, no sabiem ni a on haviem d'anar.

6. Arribem al control de seguretat, ningu ens informa. La pantalla diu del nostre vol: please waiting. Que collons debien voler dir? encara no ho sabem. Hi havia una cua de minim una hora. Quan en portem mitja, de cop una tia amb el megafon diu una parrafada en angles. En resum. Que tanquen l'aeroport por orden de Blair o per que ja en tenien prou d'escorcolls per avui. Caos!!! pero dins d'un limit,la flema anglesa no te limits, ningu ha aixecat la veu, nosaltres nomes pensavem si aixo hagues passat a casa. Com a minim matem a dos segurates. Aixo si, a la cua erem 6 espanyols i ja se'ns notava.

7. S'organitza una mica la cosa: de les maletes res, de passar res, del vol de Bangkok mai n'hem tornat a saber res... En 2 minuts ho tenen tot organitzat. Autocars i hotels. I aixi estem, ja hem canviat el vol per dema. Sera el mateix pero 24 hores mes tard. Sortim a les 22h. El que farem fins llavors ja us ho explicarem... potser fins i tot ens donem una volta per Picadilly o comencem la vena consumista a Camden Town. Tomorrow more.

Good night and good luck basically for us

Vacunats!

Com sempre hem anat a vacunar-nos... a última hora.
Ja no hem de patir. No agafarem ni la Hepatitis A, ni el Tifus, ni el Tètanus, ni el Xarampió, ni la Grip... la convencional, es clar, perqué per la del pollastre no hi ha vacuna... Aixó si, no serà per nosaltres que el virus muti... Vacunant-nos hem fet un bé a la resta de la humanitat o això és el que em van dir per deixar-me punxar...
De totes formes si seguim el rastre, segur que la portarem. Vietnam, Turquia: països que fins que hi vem anar no en tenien.

Tema Malària també enllestit... almenys enllestits estan els 150 eurillos de res, que costa una mínima prevenció. El merevallós món de la Indústria Farmacèutica (muntem una CRO només per Malarone???).
L' emoció de la despesa ens ha fet fotografiar les tres "fantàstiques" caixes del "súper" Malarone; que una vegada comprat et diuen que Malària ningú no t'assegura que no l'agafis, aixó si, no moriràs... tot un descans.
Si a això hi afegim una mínima farmaciola: cipro, gasses, fluconazol, fortasec, relec, tractament de la encefalitis B japonesa-que l'Uri ja sabem que és molt propens-, i compeed, sobretot molt compeed: gran, petit, mitjà i líquid. Per cert no volgueu saber el que consta el cony de compeed líquid de 10 microlitres! Total: 300 €

Ja ho diuen que això de viatjar al sudest asiàtic és molt barato!!!!!!!

Planning de viatge

Avui hem tornat a comprovar la disponibilitat de vols i em trobat que pagant una mica més podem allargar el vitage. En comptes del 31 d'agost tornarem el dia 4 de setembre. Això ens permetrà estar més temps a cada lloc i disfrutar més de cada parada.

La Tània s'ha passat unes mil hores buscant totes les combinacions possibles i al final hem trobat la que més ens agrada.

Ja tenim planning!